dimarts, 17 de juliol del 2012

Forquilla i motxilla


Com ja vaig dir a l’anterior entrada, faré un breu comentari sobre “forquilla i motxilla”, un programa que, com el seu nom indica, combina cuina i viatges, i que s’emet al canal 33 al migdia i al vespre (però no emeten el mateix episodi el mateix dia).

Aquest és un format més divulgatiu que en el cas de “cuiner sota pressió”. Bàsicament, tracta d’una noia francesa que descobreix diferents llocs del món a través del que s’hi menja.
I com ens descobreix que s’hi menja? Doncs anant de visita a diferents persones; famílies, cuiners, productors agro-alimentaris, gent peculiar, etc.

Tot seguit, els aspectes que més puc destacar d’aquest programa:

Francesos
Doncs si, perquè el triangle francesos, cuina i viatges dóna molt de si. Només he vist el programa quatre cops i ja he apuntat dues perles; a Noruega, la dona qualifica diu de la cuina nòrdica “la seva cuina és encara molt de subsistència, molt rudimentària, tot i que ja es comença a sofisticar. Hi ha un restaurant danès que és considerat el millor del món, clar que això és subjectiu”. A Londres, va visitar un saló de té típicament anglès, i la conversa amb el propietari és “t’ensenyaré com es prepara el té – ja sé com es prepara – no, els francesos no en sabeu, ja veuràs com es fa – millor no dic res (això últim a la càmera)”. Ja ho veieu, “piques” nacionals sense dissimular.

Tòpics
Insistiré una mica més en l’apartat ètnic-nacional, perquè és un aspecte molt interessant. A Londres, la senyora Julie va a un restaurant a menjar empanada d’anguila (si si). En destaco dos moments; quan la noia intenta tallar una anguila, l’anguila encara belluga un cop li ha tallat el cap, li fa tant de fàstic que li deixa al cuiner. L’altre moment és quan es menja l’empanada (amb vinagre), la cara que fa de mastegar una llimona mentre diu “és....interessant” ho diu tot.

Conclusió
El programa és prou interessant, fan venir ganes d’anar de visita pel món i, segons que, fan venir ganes de menjar, però no sempre (hi ha cada menjar que...).

La propera entrada estarà dedicada a un altra programa de cuina emès al canal 33, aquest cop produït per la BBC, anomenat “sabem el que menjem?”.

6 comentaris:

  1. Estàs molt gastronòmic ultimament. Ara que he llegit lo de l'anguila encara bellungant-se; m'ha donat la idea d'anar a comprar insectes d'aquells cruixents a la boqueria ;).

    ResponElimina
  2. Bé, son els programes que fan a la tele a aquella hora, van més enllà del que és la cuina.

    Ja ens explicaràs a tot que tal la experiència dels insectes, potser algú s'anima a seguir-te.

    ResponElimina
  3. La veritat, la Julie és una mica massa figaflor, menja amb una fruició sobreactuada i poc creible i és etnocentrista amb la cuina francesa.

    ResponElimina
  4. Tens raó, Merçè. La veritat és que el que m'agrada del programa són els llocs que la noia visita, més que no pas ella.

    Pel que fa a la qüestió etnocentrista, tenint en compte que és francesa, viatja pel món coneixent noves cultures gastronòmiques i els francesos són molt seus, entre d'altres coses, per la cuina, jo diria que si no ho fos li retirarien la ciutadania.

    ResponElimina
  5. Hola Didac, estava buscant un altra programa de cuina i viatges que feien al canal 33 o a esports 3. Era un senyor anglès crec, em sona algo així com la cuina d'en riggs però aquest no és el títol, et sona? gràcies

    També veig que aquest capítols tant de forquilla i motxilla com els altres no es poden veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recordo un que donàven per aquella època, d'un cuiner que arribava a un pais i tenia que buscar feina a restaurants per poder-se pagar el bitllet de tornada a casa. No se si és aquest el que dius.

      Elimina