La factura de la llum

En els últims temps, haureu escoltat unes quantes vegades que el govern de l’Estat apujava el preu de la llum. També haureu sentit a dir que aquest augment és la conseqüència del deute que l’Estat ha contret amb les companyies elèctriques  a causa del dèficit tarifari i que, per tal d’eixugar-lo, les tarifes s’haurien d’apujar encara més, malgrat que en l’actualitat ja paguem la tercera factura més cara d’Europa.

Dèficit tarifari vol dir que el preu que paguem els usuaris per l’electricitat és inferior al cost de funcionament del sistema elèctric. Això no vol dir pas que les elèctriques perdin diners portant-nos l’energia a casa, sinó que reben menys diners dels que el sistema elèctric, per funcionament, els hi garanteix.

Generalment, el govern i les companyies elèctriques assenyalen l’incentiu a la producció d’electricitat a partir de fonts renovables com el causant d’aquest dèficit. Aquest incentiu consisteix a garantir la compra d’aquesta electricitat per sobre del preu de mercat, per tal de garantir-ne una bona rendibilitat. Si bé és cert que aquesta protecció legal augmenta el preu de la electricitat, no és l’única explicació del dèficit.

A causa del funcionament del mecanisme de compra-venda d’electricitat, que no explicaré perquè és massa llarg de descriure, alguns productors, com els d’energia nuclear i hidràulica, reben molts més diners del que els hi costa generar aquesta energia, i es troben amb uns diners que d’altra manera no haurien demanat per ella. Això és així perquè, per a cada dia, s’estableix un sol preu per a tota la electricitat que es consumeix, i aquest preu és el que marca la font d’energia més cara, que acostuma a ser el gas natural. 

Les centrals nuclears i les centrals hidroelèctriques reben una remuneració excessiva tenint en compte els seus costos.

A banda, hi ha altres costos extra provinents d’altres compromisos polítics en matèria energètica, com la obligatorietat de fer servir carbó nacional, que és més car.

Per tal de solucionar el problema d’aquest dèficit, o bé s’apuja més la factura de la llum o es modifica el sistema elèctric per tal que els consumidors paguin un preu ajustat per l’electricitat. No sembla factible apujar el preu de la electricitat, que ja és molt alt i podria amenaçar el desenvolupament econòmic del país. Només quedaria la segona opció.

Mini jobs

Últimament, s’ha parlat molt d’instaurar treballs de mitjà jornada amb una remuneració no superior als 400 euros i amb un marc privilegiat en el IRPF i la Seguretat Social per a les empreses contractants, els anomenats mini jobs, que, a Alemanya, han fet augmentar la ocupació a nivells històrics però també han fet augmentat la pobresa i la precarietat. 

Com totes les coses de la vida, aquest sistema de relacions laborals té llums i ombres; per una banda, comporta una flexibilització del mercat laboral, que permet al teixit productiu d’un país o regió adaptar-se a les necessitats d’un mercat cada cop més canviant. D’altra banda, si aquest contracte es generalitzés més enllà de les posicions i sectors on es vol fer revifar la contractació, suposaria una caiguda del nivell salarial, amb tot el que això comporta; baixada del consum domèstic, baixada de la recaptació pública, etc.

Tenint en compte que necessitem adaptar-nos al mercat, més que res per poder vendre fora i omplir el forat que abans ocupava el totxo, em decanto per introduir relacions laborals flexibles com els mini jobs alemanys. Pot ser una solució dura, però és millor que superar el 25 per cent d’atur i que moltes persones es quedin sense cap mena d’ingrés, per no parlar del greuge que pot suposar que tanta gent passi anys sense treballar, tant per a ells com per al mercat laboral.

I vosaltres? Que en penseu dels mini jobs? Són una solució contra l’atur o la confirmació de la precarietat laboral per a la majoria de treballadors?

Il•lusió i optimisme que venen i van

Hi ha dies que tinc una nova pensada, assisteixo a una reunió o a un curs engrescador o em parlen d’una nova perspectiva laboral que no havia contemplat abans i que sona realment interessant.

En aquells moments, sempre penso que estic davant la meva oportunitat, que la cosa podria sortir bé i que per fi trobaré l’èxit personal, la tranquil·litat, la independència econòmica i la seguretat personal tant buscades i desitjades. El dia s’ha animat notablement i l’ambient i els meus pensaments són excitants i il·lusionants. 

Però una vegada més topem amb la realitat, i especialment la que ens ha tocat viure. Començo a treballar per a fer realitat l’objecte de tant d’entusiasme i de seguida apareix una muntanya al meu davant. O bé hi havia “petites pegues”que, ves per on, no havia tingut en compte en la fase somiadora o bé la gent no s’hi ha interessat tant com esperava. Com és natural, ningú està tant pendent del que jo vaig com jo mateix.

Malgrat tot, durant aquests dies puc percebre una bona noticia; ja m’he acostumat a aquestes fluctuacions i fins i tot les trobo positives, ja que em permet persistir en els meus projectes i aplicar-hi una millora continua, o evolucionar per altres camins que mai havia imaginat.

Fins la propera entrada, seguiu somiant i persistint!!

Un matí de primavera

He sentit a dir que, seguint la llei de Pareto, quan realitzem una tasca, el 20% de l’esforç que fem dóna el 80% dels resultats obtinguts. En el meu cas, aquesta llei s’ha acomplert durant aquest agradable matí de primavera.

Del temps que he passat ruminant com dissenyar la imatge i els continguts del meu nou bloc, el 20% ha consistit en anar a fer una passejada, llibreta en mà, fora de casa tot pensant com ho havia de fer i apuntant les idees que em vinguessin al cap.

D’aquesta passejada, n’ha sorgit el títol, la capçalera, el logotip, aquesta primera entrada i la seguretat de saber que tinc un fil robust i coherent amb el qual farcir el nou bloc. En definitiva, el 80% del resultat que us estic presentant.

En tant que jove aturat i emprenedor que busca la seva oportunitat en un món que s’ha posat tant difícil, feia dies que em rondava pel cap la idea de compartir les meves experiències, les meves opinions i crear una petita comunitat amb aquells que també lluiten cada dia per trobar el seu lloc i poder viure del seu treball honest. 

Avui, per fi, he aconseguit trobar la idea clau que uneix tot allò que vull transmetre i que us pot interessar; el color verd. Aquest color m’evoca optimisme, esperança i respecte i amor cap al medi ambient, que són els valors que millor representen la meva forma de veure el món.

Per acabar l’entrada, us ensenyo que m’ha inspirat tant positivament durant aquest matí; la vista de Collserola des del turó del Putxet (Barcelona) mentre em venia a la ment “Blow your Mind“ del primer disc de Jamiroquai “Emergency on Planet Earth”, espero que ho gaudiu.

 Collserola, amb el Tibidabo al capdamunt, des del Putxet

 Jamiroquai - Blow your mind