Excursió al Massís del Garraf

Avorrits de la ciutat on passeu la major part del temps? Voldríeu escapar de la vostra rutina i anar a un lloc diferent i emocionant? La vostra economia no us ho permet fer tant sovint com us agradaria o, directament, no us ho permet fer? Us heu d’acontentar fullejant revistes de viatges o documentals de la televisió?

Segurament hi ha molts llocs fascinants i inesperats a prop de casa vostra, molt més a prop del que us penseu. Als voltants de Barcelona n’hi ha molts (a banda de la pròpia ciutat) i aquest cap de setmana en vaig visitar un; el Massís del Garraf.

Paisatge del Massís del Garraf, amb el delta de Llobregat al fons.

A aquest massís s’hi pot accedir des de Castelldefels, a 25 km del centre de Barcelona i situada dintre de la zona 1 del sistema tarifari dels transports metropolitans. Un viatge molt assequible per a totes les butxaques barcelonines. 

Aquí tens la sensació d’estar a kilòmetres. La serra és rocosa, els arbres hi brillen per la seva absència i ens troben en un lloc inhòspit i buit que contrasta amb la massificada àrea metropolitana. Tot i això, és difícil perdre de vista el mar, on el massís cau abruptament, i la zona del delta del Llobregat, ben visibles si un mira cap a l’est.

Terreny típic del massís; roques càrstiques foradades per la erosió i matolls espinosos que hi prosperen enlloc dels arbres

No és, però, un lloc fàcil per a excursionistes. En dies de Sol, es troba a faltar la ombra dels arbres. A més, és poc recomanable, tot i que entretingut, sortir del camí marcat per a caminants, ja que al terreny està completament ocupat per roques calcàries de dubtosa consistència i un mant de matolls que seran el malson de les vostres cames. Fora del camí tindrem dues opcions; o saltar de pedra en pedra fins a sortir d’allà o travessar els matolls suportant la picor. Com ja he dit, és entretingut però dur.

Però no patiu per la duresa del camí. Sota el massís, us està esperant la platja de Castelldefels o la de Garraf poble per refrescar-se i recuperar les forçes.

Potser no donareu gaire valor a visitar un lloc des d’on es pot veure casa vostra, però quan hi arribes a peu i en bona companyia no té res a envejar als fiords noruecs, les dunes del Sàhara o l’ambient cosmopolita de les grans capitals europees.

Una feina qualsevol o “la nostra feina”?

Quina és la idea que tenim de treballar?

Estudiar (o no), aconseguir un títol acadèmic (o no), buscar feina (qualsevol on ens paguin prou) o demanar-la a algú conegut (o que ens recomani), presentar-se al lloc de feina, fer el que et demanen, marxar a casa i esperar la nòmina. Poc més.

Penseu que treballar és això? Que molta gent té aquesta idea del seu lloc de treball?  

A mi em sembla que si. De fet, quan estudiava no n’esperava gaire més de la feina, més enllà de tenir un sou correcte, bon tracte amb els companys, bons horaris i bona ubicació.

Ara alguna cosa esta canviant, els llocs de feina són cada cop més escassos i, sembla ser, ho seguiran sent en un futur proper. La integració global de molts processos industrials, la immediatesa en les comunicacions produïda per les noves tecnologies de la informació i l’augment del transport global, estimulat per les diferències de costos entre les diferents regions del planeta i l’augment de l’eficiència proporcionat per l’economia d’escala, fan que la paraula competitivitat regeixi les nostres vides cada cop amb més força.

Això vol dir que qualsevol persona o empresa de qualsevol lloc del món pot oferir el mateix que nosaltres als nostres clients més propers. Repetir dos cops la paraula “qualsevol” indica el gran abast de la nostra potencial competència.

Què fer, doncs, quan tens unes qualitats “correctes” però tens difícil ser l’escollit perquè, com tu, n’hi ha desenes, centenars o potser milers?

Una persona que desenvolupa la seva feina “per guanyar-se el pa” farà la seva feina correctament, però molts altres la poden fer també correctament. Una persona que fa una feina que li agrada, que el motiva i que li proporciona reptes per superar-se sempre podrà oferir solucions innovadores, eficaces i competitives als seus clients.

Però sobretot, aquesta persona “guanyarà cinc dies a la setmana”, com vaig sentir en una conferència recentment al Bizbarcelona, ja que els dies de feina no seran dies perduts.

Que tingueu demà un profitós dia de feina

Reflexions sobre el “meu” Bizbarcelona

La setmana passada es va celebrar a Barcelona un esdeveniment pensat per totes aquelles persones que volen iniciar un projecte empresarial; el Bizbarcelona. 

De fet, hi va haver molts Bizbarcelona, tants com assistents van passar per les instal·lacions de la Fira de Barcelona, ja que cada assistent va escollir assistir a les activitats més adients de cara als seus objectius i va treure les seves pròpies conclusions sobre el que allà va esdevenir.

Així doncs, em proposo descriure-us els aspectes que m’han cridat més l’atenció i amb els quals vull treballar més intensament a partir d’ara.

Ecoemprenedoria

L’economia verda és un sector ple d’oportunitats, tenint en compte els desafiaments als quals la humanitat ha de fer front durant els propers anys. En ell intervenen molts camps de coneixement i moltes activitats humanes, com la producció i extracció de materials, la generació d’energia, el reciclatge o la regeneració del sòl entre molts altres. També comporta un canvi de mentalitat empresarial, on compartir la riquesa i el coneixement hauran de ser predominants.

Aquest és l’aspecte que més m’interessa, ja que els meus projectes s’orienten a activitats que no malmetin l’habitabilitat del planeta.

Clarificació dels objectius a assolir

Aquest és el punt que tenen en comú tots els discursos emprenedors; s’ha de tenir molt clar a on es vol estar per a dirigir-se cap allà amb tota la energia. Res més a dir.

Venda

Necessitem més actitud comercial, ja que tots tenim un producte per vendre i els clients no truquen a la porta.

Canvi de context

Les persones s’encomanen les unes a les altres. Sota un ecosistema on es parla d’emprendre i on s’emprèn és més probable que sorgeixin molts projectes d’èxit, ja que es comparteixen idees i energia. Tenir una comunitat emprenedora és la clau per avançar en aquesta direcció.