Hi ha dies
que tinc una nova pensada, assisteixo a una reunió o a un curs engrescador o em
parlen d’una nova perspectiva laboral que no havia contemplat abans i que sona
realment interessant.
En aquells
moments, sempre penso que estic davant la meva oportunitat, que la cosa podria
sortir bé i que per fi trobaré l’èxit personal, la tranquil·litat, la
independència econòmica i la seguretat personal tant buscades i desitjades. El
dia s’ha animat notablement i l’ambient i els meus pensaments són excitants i
il·lusionants.
Però una
vegada més topem amb la realitat, i especialment la que ens ha tocat viure.
Començo a treballar per a fer realitat l’objecte de tant d’entusiasme i de
seguida apareix una muntanya al meu davant. O bé hi havia “petites pegues”que,
ves per on, no havia tingut en compte en la fase somiadora o bé la gent no s’hi
ha interessat tant com esperava. Com és natural, ningú està tant pendent del
que jo vaig com jo mateix.
Malgrat tot,
durant aquests dies puc percebre una bona noticia; ja m’he acostumat a aquestes
fluctuacions i fins i tot les trobo positives, ja que em permet persistir en
els meus projectes i aplicar-hi una millora continua, o evolucionar per altres
camins que mai havia imaginat.
Fins la
propera entrada, seguiu somiant i persistint!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada