Últimament,
s’ha parlat molt d’instaurar treballs de mitjà jornada amb una remuneració no
superior als 400 euros i amb un marc privilegiat en el IRPF i la Seguretat
Social per a les empreses contractants, els anomenats mini jobs, que, a
Alemanya, han fet augmentar la ocupació a nivells històrics però també han fet
augmentat la pobresa i la precarietat.
Com totes les coses de la vida, aquest sistema de relacions
laborals té llums i ombres; per una banda, comporta una flexibilització del
mercat laboral, que permet al teixit productiu d’un país o regió adaptar-se a
les necessitats d’un mercat cada cop més canviant. D’altra banda, si aquest
contracte es generalitzés més enllà de les posicions i sectors on es vol fer
revifar la contractació, suposaria una caiguda del nivell salarial, amb tot el
que això comporta; baixada del consum domèstic, baixada de la recaptació
pública, etc.
Tenint en compte que necessitem adaptar-nos al mercat, més
que res per poder vendre fora i omplir el forat que abans ocupava el totxo, em
decanto per introduir relacions laborals flexibles com els mini jobs alemanys. Pot
ser una solució dura, però és millor que superar el 25 per cent d’atur i que
moltes persones es quedin sense cap mena d’ingrés, per no parlar del greuge que
pot suposar que tanta gent passi anys sense treballar, tant per a ells com per
al mercat laboral.
I vosaltres? Que en
penseu dels mini jobs? Són una solució contra l’atur o la confirmació de la
precarietat laboral per a la majoria de treballadors?
Ho comentes en el teu escrit, però és un tema a tractar al nostre país. La setmana passada ho parlava amb un company de feina (d'obra i servei, esclar). Ell fa poc va estar a Alemanya i m'explicava que allà els minijobs ha ajudat a haver-hi menys atur. No obstant, hi ha moltes persones que porten 10 o 20 anys amb aquesta mena de contractes. Cosa que significa que quan es jubilin rebran molt poc al haver cotitzat poc duran la seva vida laboral. Per tan, segurament d'aquí un temps a Alemanya hi haurà un elevat percentatge de jubilats amb: pocs ingressos mensuals, res estalviat, cap propietat,... en definitiva, una massa de tercera edat dependent de l'Estat o de beneficència.
ResponEliminaHola Anònim,
ResponEliminaEm preocupa més el tema de la perllongació durant molts anys d'aquest contracte que no pas la pensió corresponent, que corre perill sigui quin sigui el contracte (pel tema demogràfic i tal).
Els minijobs haurien de ser per a que persones que, per les seves circunstàncies, tenen difícil l'accés al món laboral, i no una manera d'abaratir en massa els salaris.
Tot i així, segueix sent més que res.
Per cert, et puc saludar pel nom o ets anònim per alguna raó?